CARTA D’AGRAÏMENT

A TOTHOM QUE, D’UNA MANERA O ALTRA, HI HA PARTICIPAT

L’entitat FIGUERES DECIDEIX vol manifestar el seu profund agraïment pel suport que hem rebut de tu, sense el qual l’èxit de la Consulta de diumenge passat, dia 25 d’abril, no hagués estat possible. La plataforma valora els resultats com a molt satisfactoris; poques vegades es mobilitzen tants voluntaris i es viu tanta il·lusió al carrer per un projecte col·lectiu. 5.218 persones es van apropar a les urnes per mostrar el seu suport, i el 93% va votar sí a la independència. La Consulta a Figueres ha estat un exemple de transparència, democràcia i participació ciutadana. Els mitjans de comunicació grans han volgut minimitzar-ne l’efecte, però aquest és un camí que tot just acaba de començar i res no ho aturarà. És una il·lusió que ens pot unir en un projecte comú. La plataforma Figueres Decideix ha conclòs la seva feina perquè ha acomplert el seu objectiu de la Consulta del 25A, però qui sap si demà emprendrem passes (sota un altre nom i lema) per construir junts un país més lliure i més just.

Serveixi aquesta nota per fer arribar tot el nostre agraïment i reconeixement a la gent que heu confiat en nosaltres i que heu ajudat a fer realitat la Consulta.

Tot l’equip de FIGUERES DECIDEIX

IMPRESSIONS DEL 25A10

Què feien rere una taula, durant dotze hores,  el bateria d’un grup d’ska, un comerciant de vins, un estudiant de Belles Arts, un polític jove i una activista cultural? No és un acudit: lluitaven -de manera pacífica i absolutament democràtica- per la independència del seu país. Però no eren els únics. Aquests cinc personatges formaven part dels dos-cents voluntaris i voluntàries (funcionaris, informàtics, comptables, pintores, estudiants, activistes socials, mestres d’escola rural, músics, metges, comercials, jubilats i jubilades i tota mena de ciutadans)  que, durant tot el dia d’ahir, van ser en les setze meses electorals, al centre de dades de la consulta i a l’organització de la festa a la Rambla de la ciutat de Figueres.

El temps hi va acompanyar. Un cel ben blau i un sol esplèndid van fer de còmplices  als figuerencs amb samarreta negra i dibuix de JAP que es podien veure per tots els barris de la nostra ciutat. L’activitat, que ja feia dies que estava calculada amb tot detall,  va començar abans de les 8.00 amb la recollida del material electoral. Es van preparar les meses i els col·legis van obrir, com cal, a les 9.00. Hi havia protocols de seguretat, manuals de procediment electoral, telèfons dels serveis necessaris: tot estava previst. Només faltaven els votants. I els votants van anar arribant  i van dipositar els vots dins les urnes. Els voluntaris els van anar enregistrant al programa informàtic dissenyat amb aquesta finalitat. El centre de dades solucionava les petites o grans dificultats que sorgien en moments puntuals. L’informàtic anava de mesa en mesa donant indicacions  i resolent imprevistos. La logística va funcionar a la perfecció. El dia va anar passant plàcidament. A les meses, entre vot i vot, els voluntaris feien juguesques sobre la quantitat de sufragis que aconseguirien  recollir al cap del dia. Cap incident no va espatllar la festa cívica de la consulta, el desenvolupament dels actes previstos a la Rambla. A les 14.00, l’arròs a punt:  mixt o vegetarià, a triar, excel·lent, cuinat allà mateix. Nyacres per acompanyar cafè i brunyols sota els plàtans i tornem-hi.

A les 20.00, recompte de vots. Les actes s’emplenaven a poc a poc, amb cura de no equivocar cap dada. Paperetes, sobres, manuals, urnes, taules i tot el que feia al cas va ser tornat al lloc de partida. Les dades es van processar. Els voluntaris es congregaven al local de campanya reconvertit en centre de dades; es confessaven els  nombres aconseguits a les  meses respectives, es felicitaven els uns als altres, s’abraçaven amb alleujament. A l’ambient, amb el fum del tabac, hi suraven complicitats, afectes nous i la recança inevitable d’haver acabat una etapa.Hi va haver molta emoció, i llàgrimes en més d’una cara.

A les 21.00, es van anunciar els resultats: 5.218   figuerencs van expressar-se a la consulta (el 14.51 % sobre un cens de 35.960 habitants, incloent-hi els majors de 16 anys i els nouvinguts). Va guanyar abassegadorament el SÍ amb un 93.7 % de vots. El vot del NO va representar un 4.3 %, el vot en blanc va ser d’un 2 % i es va produir un 0.23 % de vot nul. Eufòria en molts rostres: probablement, un resultat millor del que s’havia esperat. En d’altres, desànim: hi ha molta feina a fer, encara, si volem que el nostre país pugui pertànyer a Europa sense la servitud a què obliga Espanya.  Després de l’anunci, tots cap al mig de la Rambla, a celebrar-ho amb cava de l’Empordà i ballant Boletaires amb aquella alegria, malgrat les edats i les hèrnies discals. Petons, comiats, felicitacions i agraïments. I la consideració general que la consulta només constituïa un primer pas. Després d’aquest, en vindran d’altres. Perquè els que ens hem mogut, tot i la importància del gest,  no en tenim prou: el nostre cel, l’únic al qual aspirem, és la independència. Que tothom ho sàpiga: no ens aturarem fins a aconseguir-la.

23 D’ABRIL: SANT JORDI DECIDEIX

La diada de Sant Jordi va ser un èxit rotund per a la campanya per la consulta, tot i el temps primaveral (que vol dir ruixats, núvols i poc sol). Res no va impedir als figuerencs de participar en la festa que representa sortir al carrer tanta estona com es pugui a gaudir dels llibres i les roses, i enguany, del vot anticipat. Perquè, de vot anticipat, se’n va recollir i força, a les dues parades que Figueres Decideix tenia a la Rambla i a les diverses parades col·laboradores. Els nostres conciutadans, però, no només van votar: van fer donatius, van exhaurir el marxandatge de la campanya i van tenir l’ocasió de veure l’estàtua del monument a Monturiol vestida amb la samarreta oficial i la senyera per faldilla.

Sant Jordi va decidir i diumenge seran els figuerencs els que sortiran al carrer amb el vestit de festa o amb xandall, amb la mainada, passejant el gos, els que sortiran a votar als setze col·legis electorals que hi ha a la ciutat de Figueres (vegeu l’apartat Col·legis electorals) i en faran, a les portes de Santa Creu, una diada de festa major. I com en tota festa major, hi haurà actes durant tot el dia a la Rambla (vegeu l’apartat Agenda), perquè grans i petits se sentin partíceps de la gran celebració cívica i puguin dir, amb orgull, que ells també hi van ser.

ACTE FINAL DE CAMPANYA

Ahir 21 d’abril va tenir lloc l’acte oficial de cloenda de la campanya per la consulta del 25 d’abril. Un públic d’unes vuitanta persones va ocupar l’auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport per escoltar el resum de la campanya que en va fer el portaveu, Lluís Casadellà, la intervenció del cantant Francesc Ribera “Titot”  i les cartes de suport trameses per diverses personalitats catalanes de tots els àmbits. Titot va referir-se als jocs de pati durant  la seva infantesa per construir una metàfora del que ha d’ésser la independència de Catalunya. Així, va afirmar, si t’obliguen a jugar a un joc que no t’agrada, no serveix per a res seguir les normes de qui dicta el joc, ni val a intentar canviar-les, perquè el qui mana sempre les utilitzarà a la seva conveniència; només cal alçar-se i buscar una altra taula on es jugui a allò que tu vols, per més que no te’n surtis a la primera o que les tongades inicials no siguin fàcils. Casadellà va explicar que la campanya arribava a la seva fi i en valorava alguns dels paràmetres. Va referir-se a la gènesi del moviment a Figueres, com a suma de voluntats d’un bon nombre d’entitats que van unir-se per seguir l’exemple d’Arenys de Munt. Va fer un repàs a la tasca dels voluntaris; els actes organitzats, molts dels quals van tenir lloc als barris; també va esmentar el suport que l’Ajuntament de Figueres ha donat a l’organització de la consulta i va definir el funcionament electoral del dia 25. Finalment, va encoratjar els figuerencs a participar en la consulta pel dret a decidir.

Entre les intervencions, diversos voluntaris de la plataforma Figueres Decideix van llegir una quinzena de cartes de suport; entre els signants, Ferran Requejo, Pep Bou, Isabel-Clara Simó, Josep Buch, Matthew Tree i d’altres personalitats. També es van projectar alguns vídeos promocionals que s’han utilitzat al llarg de la campanya, com ara el filmat per Tramuntana TV on es recull l’opinió de diversos figuerencs i figuerenques sobre la consulta sobre la independència de Catalunya, però també de curiosos, com el de SANTAPAU&MAHONI i emocionants com el de l’HIMNE A EUROPA (que podeu visitar a la secció Vídeos d’aquesta mateixa pàgina). Va tancar la sessió l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigida per Carles Coll, que va interpretar L’Empordà, el Cant de la Senyera,  Somni (sardana), la Santa Espina i els Segadors, corejat per tots els assistents. Va conduir l’acte el periodista Josep Puigvert.

ACTE DE FINAL DE CAMPANYA

Aquest vespre, a les 20.15, tindrà lloc l’acte de final de campanya per a la consulta del proper diumenge 25 d’abril. Hi participaran: FRANCESC RIBERA “TITOT”, cantant de BRAMS i MIQUEL ESTEBA, exalcalde de Figueres; conduirà l’acte el periodista JOSEP PUIGVERT. Durant la sessió, es projectaran els vídeos de la campanya i es llegiran cartes de suport de personatges populars a la societat figuerenca. Es comptarà amb l’actuació de l’ORQUESTRA DE CAMBRA DE L’EMPORDÀ, dirigida per CARLES COLL. Al final de l’acte, tradicional brindis amb cava.

NO HI FALTEU!

CARTA DE L’ALCALDE I DEL VICEALCALDE

Benvolgut/da,

El proper 25 d’abril, l’entitat Figueres Decideix organitza a la nostra ciutat una consulta popular sobre la independència de Catalunya, una cita en què poden participar tots els veïns i residents a Figueres majors de 16 anys.

Més enllà del nostre deure d’informar-vos de la celebració d’aquest esdeveniment, considerem aquesta consulta popular com un veritable acte de maduresa democràtica de la societat catalana, una ocasió única perquè tots els figuerencs i figuerenques us acosteu fins a les taules electorals distribuïdes per la nostra ciutat per expressar la vostra opinió sobre el futur del país. Podeu votar en els següents locals habilitats com a espais electoral (vegeu llista a l’apartat Col·legis electorals).

La consulta a Figueres és fruit d’un moviment ciutadà que va néixer el mes de setembre passat a Arenys de Munt i que s’ha estès a moltes altres poblacions catalanes. figueres, ciutat de tradició democràtica, no pot restar al marge d’aquesta iniciativa. Per aquest motiu, i reconeixent la tasca dels voluntaris de Figueres Decideix, us animem a participar a la consulta popular del proper 25 d’abril en una mostra de civisme i maduresa democràtica.

Atentament,

Santi Vila i Vicente, Alcalde de Figueres

Francesc Canet i Coma, Vicealcalde de Figueres

DIVENDRES 16, RODA DE PREMSA

NOTA DE PREMSA

Ahir divendres 16 d’abril a les 18h es va celebrar una roda de premsa a la seu de FIGUERES DECIDEIX per informar del següent:

A la recta final de la campanya per la consulta sobre la independència de Catalunya, informem dels actes que se celebraran aquesta semana, del vot anticipat així com de tota la jornada del diumenge 25.

– Vot anticipat: totes les tardes al local de la Rambla. Mercat del dijous i dissabte. A domicili en cas de dificultats de mobilitat trucant al 972 502 739.
–  Adjuntem llista de col·legis electorals.
– Documentació necessària per anar a votar: DNI, o NIE o tarja sanitària més certificat d’empadronament en el cas de no tenir DNI ni NIE, o en el cas que en aquests no hi consti Figueres com a domicili.
– L’OMAC estarà oberta el diumenge 25 per expedir Certificats d’Empadronament i hi haurà una mesa de vot.
– Programa d’activitats paral·leles el diumenge 25 (arrossada i músiques: Cobla Empordanesa, Mata de Jonc, Núria Castelló… d’altres pendents)
– Actes programats per la setmana vinent: vot anticipat diumenge 18 amb música, te amazig, empanades bolivianes, actuació de Brefig, taller de maquillatge… El dimecres 21, acte de cloenda a ¼ de 9 al Cercle SPORT.
-Es faran declaracions un cop fet el recompte, el dia 25, cap a les 21 hores a la Rambla.
– Convidem tothom a penjar una senyera al balcó de casa.

– Més de 30 entitats adherides: culturals, esportives, ONGs, associacions d’immigrants, sindicats i alguns partits polítics.

LLISTA DE COL·LEGIS ELECTORALS

Patronat de la Catequística

OMAC

CS Culubret

CS Juncària (Parc Bosc)

CS Horta Capellera

Centre Joquim Xirau

CS Eixample

Asil Vilallonga

Antic ajuntament de Vilatenim

CC Creu de la Mà

CC Marca de l’Ham

Fundació Clerch i Nicolau

Institut Ramon Muntaner

Assoc. Veïns del Poble Nou

CS Olivar Gran

CS Rally Sud

La seu de l’entitat Figueres Decideix serà el local on es farà el recompte del vot anticipat i el recompte del mateix dia 25. A la Rambla, núm. 22 baixos.-

FIGUERES DECIDEIX
La Rambla, 22, baix
17600 – Figueres
tel 972 50 27 39  –  681 126 001
info@figueresdecideix.cat
http://www.figueresdecideix.cat

DIJOUS 15, VILATENIM

Ahir dijous 15, Figueres Decideix va portar les xerrades per la consulta del 25 d’abril a Vilatenim. Van parlar Toni Quintana, pagès i membre de la Comunitat de Regants del Marge Dret de la Muga; Xavier Frigola, d’Unió de Pagesos; Ferran Costa, alcalde del districte de Vilatenim i assessor fiscal i Aleix Jiménez, estudiant i activista per Figueres Decideix. Va moderar l’acte Montserrat Segura.

Aleix Jiménez va fer l’habitual presentació de la plataforma Figueres Decideix, va explicar que a Vilatenim hi hauria un col·legi electoral situat al mateix local on tenia lloc la xerrada, el Centre Social, i va al·ludir a la necessitat de reclutar voluntaris, especialment per al dia de la consulta.

Costa va explicar que el Consell Municipal de Vilatenim donava suport a la consulta per la seva alta càrrega democràtica i va animar tots els veïns a participar-hi.

Xavier Frigola va ressaltar la semblança entre el moviment que ha donat lloc a la consulta, assembleari i popular, amb la gènesi d’Unió de Pagesos. Es va referir a la dificultat que representa pertànyer a un sector de base del qual se n’aprofiten molts altres i es va expressar a favor de la consulta com a mitjà d’expressió del poble i com a primer pas per a una posada en marxa d’una legalitat més favorable als interessos de Catalunya i, en particular, més comprensiva amb el sector del camp.

Toni Quintana va fer una breu referència als problemes del sector i va expressar el seu desànim, reflex del desànim del sector de la pagesia, respecte a la situació actual. També va expressar la seva simpatia per la iniciativa de la consulta, tot i que, afirmà, és una lluita on els més joves han de dur la veu cantant, ja que són els que tenen la il·lusió i l’energia per a fer-ho.

Durant el torn de paraula, Aleix Jiménez va ser interpel·lat en diverses ocasions com a jove  sobre diversos temes que poc tenien a veure amb l’objectiu de la consulta: l’estat de la democràcia, l’eficiència de la justícia, etc.. Tanmateix, s’aconseguí reconduir el debat cap a l’aspecte econòmic de la independència, la importància de disposar de més recursos per a invertir-los en polítiques més justes en tots els àmbits socials. Jiménez va insistir que la independència ens portaria a legislar partint d’una situació zero, cosa que permetria una legislació més ajustada a la realitat del poble català. A la pregunta de si l’Estat espanyol permetria la independència de Catalunya, va respondre que no tindria altre remei que acceptar-la, amb el precedent del cas de Sèrbia i Montenegro, i essent Sèrbia una democràcia molt més jove i amb un origen més sagnant. A més, es compta que la UE acceptaria donaria suport a un resultat del 55 % de sí en referèndum.  Frigola hi va afegir que, a Espanya, el nivell de comprensió de la realitat catalana és molt més alt del que les televisions institucionals espanyoles ens volen fer creure.

L’acte va finalitzar, com ja és tradicional, amb una copa de cava rosat, gentilesa de Grup Oliveda de Capmany.

L’acte previst per al mateix dia a la Marca de l’Ham es va suspendre per causes alienes a la voluntat de Figueres Decideix.

DIMECRES 14, L’EIXAMPLE

Ahir dijous, 14 d’abril, la cita de Figueres Decideix amb els barris va tenir lloc a l’Eixample. Van parlar: Alfons Romero, historiador; Miquel Turró, director de l’IES Narcís Monturiol; David Antius, president de la Colla Castellera de Figueres i Grau Quintana per Figueres Decideix. Moderava l’acte Josep Ciurana.

Grau Quintana va fer l’habitual presentació de la plataforma i en va repassar la història.

Tot seguit,  Alfons Romero manifestà el seu optimisme envers els objectius de la campanya. Esmentà dos grans moments en la història de Catalunya comparables a l’actual: un s’inicia amb la Renaixença, que suposa el retrobament amb els símbols identitaris, continuat amb la Mancomunitat. La dictadura de Primo de Rivera tallà aquest esforç, que es va reiniciar amb la República i, finalment, el cop d’estat de Franco i la dictadura que en resultà van equivaldre a una castració social profunda. La Transició marca el segon gran moment. Es torna a parlar de la recuperació de la identitat. El 1975, recorda, ERC no es pot presentar a les eleccions, no pas pel seu catalanisme, sinó pel seu  republicanisme. Sorgiren la Crida i altres moviments que han anat impregnant la rica societat civil catalana. Ara bé, els partits polítics, en ensenyorir-se del panorama polític, han anat escapçant la participació. No es poden fer referèndums, malgrat la tradició que venia de la República. Ara es reprèn aquesta tradició. Venim dels grecs, que tenien una democràcia eminentment participativa. Tenim dret a decidir què volem ser i on volem anar. L’associacionisme és el nostre element identitari: tothom forma part d’orfeons, colles castelleres, associacions de veïns, esbarts dansaires… Els catalans no tenim exèrcit: les nostres victòries s’han d’obtenir pel convenciment.

Miquel Turró es va referir a la viabilitat de la consulta precisament per no estar convocada per les institucions. Destacà l’associacionisme com a tret constituent de la societat civil i que permet la consulta; no seríem capaços d’organitzar-la si no fóssim capaços d’ajuntar-nos gent molt diversa amb un objectiu comú. Referent a per què Catalunya ha d’anar per lliure, Turró se situà en el pla personal i explicà que, després de la dictadura, creia que es  podria recuperar el que s’havia perdut: les nacionalitats, l’autonomia dins d’Espanya, etc. Tanmateix, l’Estat espanyol ha anat tancant les vies d’entesa. Hi ha una idea clara de com ha de ser l’Estat espanyol. Posà un exemple, el País Valencià, com a model ideal de comunitat autònoma: el dia de la festa de la comunitat, el president fa un discurs en valencià, surten al carrer els vestits típics regionals i poc més. Algun professor intenta impartir classe en valencià, però tot això es contempla d’una manera folklòrica. Un altre dels arguments per anar per lliure: es pot viure en català? És difícil, perquè no és necessari. Qualsevol immigrant sud-americà sap que no cal esforçar-se, perquè en la llengua que domina ja es fa entendre. Tot i això, Turro adduïa que la separació d’Espanya no ha de ser traumàtica, no hem de construir un mur ja que la separació no és “contra” ningú.

David Antius va explicar que la Colla Castellera va adherir-se a la plataforma Figueres Decideix precisament perquè la plataforma sorgeix de la societat civil. La Colla està formada per molta gent de procedència ben diversa. Les ideologies i les edats dels components també són molt diferents; en aquest sentit, la Colla és un bon reflex del que es troba a la societat. Per aquest motiu, quan van plantejar-se l’adhesió, no els va caldre rumiar-s’ho gaire, especialment perquè les opcions de vot són tres i no pas una d’única. A més, les persones més joves que formen part de la Colla no han tingut ocasió de veure un moviment social d’aquestes característiques, i qualsevol associat de la Colla, vingui de Figueres o vingui de qualsevol lloc del món, hi pot participar.

Durant el torn de paraula, es va parlar del dret a viure en català. Els ponents defensaren la llengua com a eina d’integració. En aquest sentit, Antius manifestà  que hi ha un conveni entre la Colla Castellera i l’Oficina de Català pel qual un nombre determinat de nouvinguts assisteixen als assajos de la Colla com a manera d’aprendre la llengua. A una pregunta del públic sobre la, possiblement, excessiva confiança que diposita Catalunya en la Unió Europea (tenint en compte que la UE no ha renovat el contracte al traductor de català), es va donar la resposta que Europa no tracta amb cultures sinó amb nacions. Romero afirmà que Catalunya no porta bé les relacions internacionals, i posà com a exemple les aliances trencades amb països europeus que van causar la derrota del 1714. També proposà exemples de la presència catalana al món: el Consolat de Mar, com a agència comercial i no pas com a embaixada. La nostra estratègia ha de ser més comercial que no pas política, i va reconèixer la feina de Carod-Rovira amb les ambaixades que tenim actualment arreu del món.  També des del públic es demanà quan es creu que arribarà la independència, i la taula cità Rovira i Virgili: Catalunya és una suma de voluntats. Ara tenim l’engrescament i ens n’estem conscienciant. No hi ha data fixa, però cal ser optimista.

Una altra de les preguntes es referia al dret de vot conferit als joves i als immigrants. Turró, com a director de l’IES, va dir que el jovent hi intervé poc, ja que a setze anys tot just comença una certa maduració. Sobre el dret de vot dels immigrants, la taula afirmava que cal comptar-hi, ja que són aquí, viuen aquí i hi treballen . Es va afirmar que Catalunya com a entitat ètnica és un concepte que no va enlloc, perquè mai no ho ha estat.

L’acte finalitzà amb la ja tradicional copa de cava rosat, gentilesa de Grup Oliveda de Capmany.

12 D’ABRIL, CENDRASSOS

Continuant amb la línia d’apropar la consulta del 25 d’abril als barris, Figueres Decideix va organitzar una xerrada amb mossèn Taberner, rector de Sant Pere; Alfred Bosch, escriptor i historiador; Elisenda Paluzié, doctora en economia; Albert Testart, historiador i Montserrat Segura, voluntària. L’acte va tenir lloc al local de l’Associació de Veïns del barri dels Cendrassos.

Mossèn Taberner va parlar als que veuen la consulta del 25 d’abril com “un partit de costellada” i va afirmar-ne la seriositat. Encoratjà els oïdors a fer-se voluntaris i també va assegurar que paga la pena sentir-s’hi implicat. Va parlar de la immigració: Catalunya ha tingut estómac per encaixar un munt d’onades migratòries, especialment en la història recent. Ara no passarà menys. Hem d’aconseguir implicar els immigrants, asseverà, car són catalans  nous però això no els converteix en ciutadans de segona divisió.

Elisenda Paluzié féu un repàs a l’origen de les consultes, una reacció en cadena sorgida a partir del tracte dispensat a l’Estatut d’autonomia de 2005, aprovat pel Parlament i més tard també en referèndum pel poble català. Un cop aprovat, el govern espanyol el retalla i el PP el porta al Tribunal Constitucional. Quatre anys més tard, encara n’esperem la sentència. La societat catalana ja en té prou i es convoca una manifestació pel dret a decidir, un dret universal reconegut per l’ONU, però que la vicepresidenta De la Vega nega en declaracions als mitjans. A Arenys de Munt es recullen signatures per a fer un referèndum i l’Ajuntament fa una moció sobre organitzar una consulta popular on es formula la pregunta: “Està d’acord que la nació catalana es converteixi en un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?” . S’autoritza una manifestació de Falange Española de signe contrari i es persegueix l’Ajuntament d’Arenys de Munt perquè vol cedir un local municipal per a la consulta. Tota aquesta concatenació de fets provoca la reacció social . L’Estat espanyol menysté la consulta, que és per a aquells que volen decidir lliurement sobre el seu futur: un acte de democràcia. Per més que es digui que és “un partit de costellada”, aquest procés serveix de molt: la societat s’està girant, i vol portar el procés fins al Parlament. Surti o no surti la sentència del TC, dins d’Espanya, Catalunya no podrà aspirar a cap més sostre que el que marqui la sentència.

Alfred Bosch va remarcar que la consulta no és una festa privada ni un club de separatistes, sinó un exercici de democràcia en què decidim què volem ser quan serem grans. La independència no serà la solució a tots els problemes, però assolirem responsabilitats. El protagonisme l’assoleix per primer cop no pas els partits polítics, no pas els mitjans de comunicació, sinó la gent del país. La iniciativa, espontània, constitueix un dels fenòmens més importants dels darrers anys: el retorn a l’essència de la democràcia. Malgrat tot el que es pugui dir sobre la participació, l’índex serà molt alt, més que l’assolit en les eleccions al Parlament europeu. Se’ns dirà que el resultat no és vinculant: és molt vinculant, per tot el moviment que està generant. Els partits polítics ho veuen molt clar. Se’ns pot dir que la consulta no és legal: tot el contrari, perquè la gent que hi participa és molt legal. Raons per votar qui no n’estigui convençut: per la societat que ens envolta i els que vindran. I si no, pels que ja no hi són i no han tingut aquesta oportunitat.

Albert Testart va fer un repàs històric als processos d’autodeterminació d’alguns països europeus. Va posar el cas de Noruega, que va assolir la independència del regne de Suècia per via  de la negociació i per referèndum  el 1905. Va parlar de la desmembració dels imperis europeus després de la 1a Guerra Mundial. Esmentà els 14 punts de Wilson (propostes del president dels Estats Units Thomas Woodrow Wilson en favor de la pau al final de la 1a Guerra Mundial, entre les quals, l’autodeterminació d’alguns pobles europeus) i recordà que els republicans figuerencs de l’època, admiradors de les propostes de Wilson, van aconseguir batejar la Pujada al Castell com a avinguda del President Wilson (fins a l’any 39, en què els franquistes l’anomenaren del General Mola). Féu esment del referèndum del Quebec, en què va guanyar el no a la independència; el cas de Montenegro, en què la Unió Europea va acceptar-ne la independència amb un 55 % de participació i un 55 % de vot positiu. També es va referir a Escòcia, on s’està plantejant que sigui el Parlament d’Edimburg organitzi el referèndum. Va finalitzar la seva intervenció afirmant que no estem organitzant un “partit de costellada”, i que, si bé som jugadors amateurs, ens estem professionalitzant. Bona prova d’això serà la presència d’observadors internacionals, en concret, i segons va afirmar Paluzié més tard, de Flandes i de Nova Caledònia.

Al torn de paraula, es va demanar per la integració dels immigrants. La conclusió és que esdevenir català és molt fàcil, ja que no demanem més que un mínim de respecte envers el nostre poble. El problema és que molts dels immigrants arriben buits. Tanmateix, no manifesten cap oposició: són els que més creuen en un procés independentista un cop se’ls ho planteja, ja que aspiren a millorar les seves condicions de vida. D’entrada, i fins que no se’ls explica en què consisteix tot plegat, els importa poc. Per tant, la feina de conscienciació ens toca a nosaltres.

També es va demanar per l’economia. Hi ha un dèficit fiscal del 10.4 % (diners que s’inverteixen en “solidaritat” cap a autonomies amb molt menys de dèficit, vegeu presentació del CCN) que fa que Catalunya sigui menys competitiva d’any amb any. La globalització fa més viable el procés d’independència, ja que accedir als grans mercats és més fàcil; ara bé, les empreses hauran de competir per situar-se dins d’aquests mercats i necessitaran ajuts, uns ajuts que ara mateix no reben i que es troben obstaculitzats per les decisions que es prenen des del govern central.